Una de les lectures del llibre de llengua catalana ha estat El mercader de Venècia de Shakespeare. La gran majoria coneixia la història d'amor de Romeu i Julieta, i això va fer que la lectura els cridés l'atenció, tot i que la temàtica és ben diferent. La història (fragmentada) s'acaba amb el final del judici. Shylock, el personatge jueu, no rep la lliura de carn que reclamava a Antonio amb afany venjatiu, i ara ens mostra les seves cavil·lacions en forma de monòleg escrits pels nostres alumnes de segon d'ESO. Gaudiu de la lectura.
Marc Priego González (2nD)
Encara no sé perquè ho vaig fer, allò. De fet ho podia haver discutit pacíficament amb l’Antonio i no haver arribat fins a aquest extrem. Ara, per culpa de la meva impaciència i còlera tots m’han pres per un assassí. Hauria de donar gràcies a la justícia que m’ha perdonat dels meus pecats com a jueu, prefereixo pagar la multa i ser lliure que estar empresonar i sense cap possessió. Mai més tornaré a fer aquest tipus d’acte, per bé o per mal. I vosaltres, què en penseu?
Nil Ali Ciurana i Dani Muguerza Guevara (2nB)
Quina ràbia, com és possible que aquest beneit m’hagi guanyat, a mi, després d’haver fet un tracte amb ell, com pot ser? No ho entenc! Si no fos per aquesta Pòrcia hauria guanyat jo. El jutge no va fer justícia i a Venècia es fa justícia, no ho entenc. No hauria fet un bon negoci traient-li una lliura de carn, perquè després què en faria d’un tros de carn? No estic d’acord que em prenguin tots els meus béns i a sobre que li donin a un cristià. Prefereixo destrossar-los abans que el tingui un cristià. I donar-los al govern em posa dels nervis.
Alba Aljarilla Medina (2nD)
Els jueus no ens accepten moltes vegades, pel simple fet de ser jueus. Hem de ser forts amb aquesta societat que no ens accepta. Penso que no hauria de ser així, no se’ns pot discriminar sense saber com som, ni com ens sentim i sense conèixer-nos de res no tenen dret a insultar a ningú. Aquest menyspreu m’ha fet reaccionar d’aquesta manera he aguantat a Antonio com m’insultava tots els dies, com m’ ha escopit en els meus vestits de jueu, etc. Només volia venjança per haver-me tractat d’aquesta manera.
Marc Serrano Soler (2nD)
He estat dolent… No hauria d’haver-me obsessionat tant amb l’Antonio, no ho he fet bé.
El càstig que he rebut, el tinc ben merescut, ja ho crec que sí, a més podria haver fet un gran negoci, però els ulls de l’odi no m’han deixat pensar amb seny.
Tres vegades el valor del pagaré! Quina gran quantitat…. Mala sort!
Però si ho miro per el costat bo, he apres que no s’ha de pensar amb maldat, i s’ha de ser bondadós per molt que et costi, sí!
L’Antonio m’ha ensenyat a ser bo, qui ho diria això….
Això de les incomprensions entre les races,cultures i religions, m’ha portat problemes, i greus… molt greus….
He de superar aquestes incomprensions… al cap i a la fi he acabat fent amistat amb l’Antonio, qui ho diria, doncs l’ajudaré a començar els seus negocis de mercader.
Mario González Ortega (2nD)
Em sento malament pel que he fet … pel que li he fet passar a l’Antonio, no li hauria d’haver fet firmar mai el pagaré … és una bogeria … em penedeixo del que he fet.
Però és que li tinc tan d’odi a l’Antonio … és un maleït … em va humiliar davant dels comerciants i això és una cosa que no es perdona fàcilment. Em va dir usurer ... mal lladre.
Però he après la lliçó … he superat les incomprensions que hi ha entre les races ... entre les cultures ... entre les religions ... i he après a comprendre els demés i ells també hauran après la lliçó, que no m’han de jutjar d’una altra manera per ser d’una altra religió, ja que els jueus tenim els mateixos drets i les mateixes obligacions que els cristians.
Oriol Ortiz Vidal (2nD)
Hauria d’haver acceptat des de bon principi l’oferta de nou mil monedes d’or, si hagués pensat una mica més amb les lleis potser me n’hauria adonat; encara que si hagués acceptat les nou mil monedes, en un moment o altre hauria aparegut aquell advocat i m’hauria esguerrat els plans. Però potser vaig ser una mica massa dur amb Antonio? Tant se val, el judici ja s’ha acabat, ara buscaré una altra manera de venjar-me d’Antonio i de Bassanio d’una manera més legal.
Sara Miquel Monleón (2nD)
Quan Shylock surt del judici se'n va cap a casa pensant:
Encara sort que quan l'Antonio m'ha vist tan enfadat ha reflexionat. Encara que no estic d'acord amb tot el que m'ha arribat a dir, a fer...
Tot el que he fet no ha estat bé, però es mereixia que l'escarmentés. Crec que em vaig passar amb allò de la lliura de carn, si li hagués pres estaria condemnat i em prendrien tots els béns.
Penso que no m'he de capficar tant per ser jueu, sóc com sóc i punt.
Estic content que l'Antonio em consideri el seu SOCI.
Lara Fariñas Calero i Ainoa Alzuria Vera (2nB)
SHYLOCK._ (de tornada a casa després del judici) Em sento pitjor que abans, ningú ha entès que no volia matar a cap persona, només volia venjar-me d’aquest home insolent! Es passava la vida menyspreant-me, dient-me gos, ficant-se amb la meva religió... i a sobre de no complir el tracte surt guanyant ell.
Ara tots pensen que sóc malvat, però no veuen que molta gent com jo és insultada i humiliada. Estic segur que tant l’advocat com el jutge eren cristians. Quina ràbia! Es creuen superiors als jueus, però no els fa vergonya venir a demanar-nos diners. Aquesta vegada me l’han jugada però juro que cap cristià rebrà diners per part meva. Espero que algun dia no hi hagi diferències ni injusticíes entre races, cultures i religions. I que tots ens respectem.
Míriam Nieto Collado (2nB)
Ai! Com cal la comprensió entre les races, les cultures i les religions! Per què hi ha gent que només es preocupa d’insultar la gent per ser d’un altre país? Que potser es pensen que els altres no sentim, ni pensem ni tenin els mateixos sentiments que les altres persones del món? Hi hauria d’haver respecte entre totes les persones i no perdre el respecte cap a l’altre en cap moment.
No he de menysprear la gent per la simple raó que sigui d’un altre color o d’una religió. Si una raça no respecta l’altra, l’última tampoc ho farà i cap de les dues es podrà queixar encara que això no hauria de ser així: hauria d’existir la tolerància, la igualtat i el respecte en primer lloc. No hauria d’oblidar cap d’aquestes coses. Jo em queixo de que Antonio m'ha menspreat i m'ha insultat. No l'he respectat ni ell a mi, només perquè jo soc jueu i ell cristià.
Si jo no hagués estat tant abaix i hagués pensat en la tolerància abans d'acceptar la lliura de carn, no hagués pensat només en venjança... Tot hauria anat millor.
Marta Aragón Martin (2nD)
Estic penedit d’haver-me deixat encegar per l’odi cap a l’Antonio, el mateix que ell em tenia a mi i que ara jo li he tornat a ell.
No hauria d’haver arribat tant lluny en el meu desig perquè es faci justícia i hauria d’haver buscat una solució més raonable per poder cobrar el deute que tenia l’Antoni amb mi.
També em penedeixo d’haver-lo menyspreat i m’he adonat que no hi ha d’haver conflictes per les diferents religions de les altres persones.
David Álvarez Vega i David Sánchez Ramírez (2nB)
Ah, jo que pensava que tothom era cruel amb mi, jo que creia que tenia la raó , i ara m'adono que m’he convertit en allò que tant odiava, m'he fet dolent sense escrúpols per culpa de la crueltat amb què em tractaven, però potser és culpa meva perquè em vaig deixar induir pels que m'atacaven...Però que dic, No no i no! va ser culpa d'ell, de l’Antonio encara que potser, sí que em vaig passar una mica . Però ara jo m'he adonat del meu error i ... espero que l'Antonio també se n’hagi adonat, ara sóc un soci seu, un company, un amic, res no em tornarà a convertir en el que tan odio, d'allò que em penedeixo d'haver estat, mai més ho tornaré a ser!
Elia Romero Salón (2nD)
Tot el que havia fet fins ara havia estar jutjar l’Antonio. La seva generositat i amabilitat d'ara no s’assemblen gens ni mica a les d’abans. Pot ser que el fet d’haver-lo jutjat abans perquè em donés una lliura de la seva carn ha donat resultat; i ara tinc un bon amic cristià. Ell ja no em podrà tractar malament ni jutjar-me per ser jueu, ara som amics, millor dit socis, jo li deixo els diners per portar embarcacions d'una banda a l'altra i a canvi em dóna la meitat dels beneficis que obté. Ara ell ja no podrà parlar malament de mi, perquè no som enemics.
Totes les preguntes que em feia: que si tinc els mateixos sentiments que un cristià, que si jo també em poso malalt, que si nosaltres no tenim cor, que si m'ensenyaven a ser dolent jo seria dolent...., ara al ser socis ningú em pot jutjat que no sóc cristià i a més el negoci al judici ha estat bé perquè si li hagués tallat la lliura de carn i s'hagués caigut una gota de sang estaria mort pel Dux, i ho hagués perdut tot: la casa, el mobiliari, la família... Si crec que tot això d'ara canviarà alguna cosa.
