Feliç Diada de Sant Jordi

Amb el punt de llibre de Elia Romero de 2n D guanyadora en la seva categoria del Concurs de Punt de Llibre del districte de Sant Andreu us desitjo un molt feliç dia de Sant Jordi.

TASTET DE POESIA

Ara que s'acosta Sant Jordi és un bon moment per llegir poesia, sobretot poesia d'AMOR.


Aquest amor
Aquest amor que fa un any em va prendre
i mai no he dit i en silenci em prospera,
pense sovint que ha de matar-me un dia.
Car el secret, que gelosament guarde,
arriba més enllà del sentiment,
i el pensament l´ha habitat i poblat.
Aquest amor...:

No puc ja més, repetiria encara;
però l´amor no em deixa mai, cruel,
i em trobe a gust dessota el seu domini,
sabent, com sé, que ha de matar-me un dia,
molt lentament, corcant-me a poc a poc.
La meua mort, mai espectacular,
m´ha d´arribar d´una lenta creixença:
va madurant a les meues entranyes,
exactament com madura l´amor.

Vicent A. Estellés

A veces
A veces
alguien te sonríe tímidamente en un supermercado
alguien te da un pañuelo
alguien te pregunta con pasión qué día es hoy en la
sala de espera del dentista
alguien mira a tu amante o a tu hombre con envidia
alguien oye tu nombre y se pone a llorar

A veces
encuentras en las páginas de un libro una vieja foto
de la persona que amas y eso te da un tremendo
escalofrío
vuelas sobre el Atlántico a más de mil kilómetros
por hora y piensas en sus ojos y en su pelo
estás en una celda mal iluminada y te acuerdas de un
día luminoso
tocas un pie y te enervas como una quinceañera
regalas un sombrero y empiezas a dar gritos.
A veces
una muchacha canta y estás trsite y la quieres
un ingeniero agrónomo te saca de quicio
una sirena te hace pensar en un bombero o en un
equilibrista
una muñeca rusa te incita a levantarle las faldas a tu
prima
un viejo pantalón te hace desear con furia y con
dulzura a tu marido
A veces
explican por la radio una historia ridícula y recuer-
das a un hombre que en vida fue tu amigo
disparan contra ti sin acertar y huyes pensando en
tu mujer y en tu hija
ordenan que hagáis esto o aquello y enseguida te
de quien no hace ni caso
hablan del tiempo y sueñas en una chica egipcia
apagan las luces de la sala y ya buscas la mano de tu
amigo.
A veces
esperando en un bar a que ella vuelva escribes un
poema en una servilleta de papel muy fino
hablan en catalán y quisieras de gozo o lo que sea
morder a tu vecina
subes una escalera y piensas que sería bonito que el
chico que te gusta te violara antes del cuarto
piso
repican las campanas y amas al campanero o al cura
o a Dios si es que existiera
miras a quien te mira y quisieras tener el poder ne-
cesario o para ordenar que en ese mismo instante
se detuvieran todos los relojes del mundo.
A veces
sólo a veces gran amor.

Jose Agustín Goytisolo

L'amor
no té paraules
té carícies
té gestos
té mirades
té deliris
té gemecs.
Per això
potser
la poesia
ve després.

Josep Piera



Dóna'm la mà

Dóna'm la mà
Dóna'm la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant,
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant

Les barques llunyes i les de la sorra
prendran un aire fidel i discret,
no ens miraran;
miraran noves rutes
amb l'esguard lent del copsador distret.

Dóna'm la mà i arrecera la galta
Sobre el meu pit, i no temis ningú.
I les palmeres ens donaran ombra.
I les gavines sota el sol que lluu

ens portaran la salabror que amara
a l'amor, tota cosa prop del mar
i jo, aleshores, besaré ta galta;
i la besada ens durà el joc d’amar

Dóna'm la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant,
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant

Joan Salvat-Papasseit

Horaris nocturns
Estic dormint amb tu i sento passar els trens.
Em travessen el front els llums de finestrelles
estripant el vellut blau fosc d'aquesta nit.
L'estona de silenci em deixa un llum vermell,
la nota a un pentagrama de cables i de vies
obscures i lluents. Estic dormint amb tu
i els sento com s'allunyen amb el soroll més trist.
Potser m'he equivocat no pujant en un d'ells.
Potser l'últim encert és -abraçat a tu-
deixar que tots els trens se'n vagin en la nit.

Joan Margarit


Inferno, V, 129
Dejan caer el libro, porque ya saben
que son las personas del libro.
(Lo serán de otro, el máximo,
pero eso qué puede importarles.)
Ahora son Paolo y Francesca,
no dos amigos que comparten
el sabor de una fábula.
Se miran con incrédula maravilla.
Las manos no se tocan.
Han descubierto el único tesoro;
han encontrado al otro.
No traicionan a Malatesta,
porque la traición requiere un tercero
y sólo existen ellos dos en el mundo.
Son Paolo y Francesca
y también la reina y su amante
y todos los amantes que han sido
desde aquel Adán y su Eva
en el pasto del Paraíso.
Un libro, un sueño les revela
que con formas de un sueño que fue soñado
en tierras de Bretaña.
Otro libro hará que los hombres,
sueños también, los sueñen.

Jorge Luis Borges


He descobert l'amor
He descobert l'amor.
D'enamorar-se així
sóc el primer.
Quin desesper,
quins dos espants
que se'm disputen!

No tiraré el barret al foc.
La cadira al mar sí.

Enric Casasses



Apaga aquests ulls meus...
Apaga aquests ulls meus: no deixaré de veure't,
si em tapes les orelles podré igualment sentir-te,
i podré sense peus anar vers tu
i sense boca podré encara conjurar-te.
Lleva'm els braços i t'agafaré
amb el meu cor com si fos una mà;
para'm el cor, bategarà el cervell;
i si al meu cervell tu cales foc,
llavors et portaré en la meva sang.

Rainer M. Rilke
Traduït de l'alemany per Joan Vinyoli

Jo em donaria a qui em volgués
Jo em donaria a qui em volgués
com si ni jo me n'adonés
d'aquest donar-me: com si ho fes
un jo de mi que m'ignorés.

Jo em donaria a qui es donés
a canvi meu per sempre més:
que res de meu no me'n quedés
en el no meu que jo en rebés.

Jo em donaria per un bes,
per un de sol, pro que besés
i del besat em desbesés.

Jo em donaria a qui em volgués
com si ni jo me n'adonés:
com una almina que se'm fes.

Josep Palau i Fabre


Dits
Lleugera, s'iniciava
la pluja d'una nit.
Lleugers, es confiaven
els teus dits entre els meus dits.
Un instant menut d’adéu.
Oh, només per dos dies.
Em somreies a través
del llagrimeig que plovia
damunt el teu abric de cuir.
Tremolor dels bruscos túnels
per on te'm perds: cor confús,
aquesta nit faig engrunes
amb la traça del record
que tinc als dits. Buits dos dies,
van prémer l'ombra del toc
dels teus dits, quan te'm perdies.

Gabriel Ferrater

VA DE FRASES FETES

Els alumnes de segon ens tornen a fer gaudir amb un reguitzell de redaccions farcides de les més diverses frases fetes. Bona lectura!

TEXT 1
Hi havien dues vegades un home que feia sortir de polleguera tothom. Quan estava dins d’un tren ple de gom a gom es feia pas entre la gent donant cops a tort i a dret i la gent no li podia dir res perquè era l’alcalde de la ciutat i era ell qui remenava les cireres. La gent treia foc pels queixals perquè l’acabaven d’escollir com a alcalde durant quatre anys. Un dia van decidir fer una manifestació i enviar-li un escrit explicant-li amb tots els ets i uts el mal tràngol que els estava fent passar. L’alcalde però, fugia d’estudi, els va dir que qui gosés queixar-se d’ell hauria begut oli. La gent, com que tenia por de perdre bous i esquelles, van fer la viu-viu, com si no hagués passat res. Però hi va haver un grup que no es va donar per vençut. Aquest grup, encapçalat per Amino Emtreusdepo Lleguera que era qui tallava el bacallà, va decidir pagar amb la mateixa moneda el que els havia fet l’alcalde. Dit d’una altra manera, fer-li pagar els plats trencats. Li van fer de tots colors, li van rebentar les canonades de l’aigua i del gas, li van tirar bombes fètides mentre estava passejant, etc. Al final l’alcalde va fugir cames ajudeu-me de la ciutat i els seus habitants van fer una festa per aquesta alegria.

Oriol Ortiz Vidal 2n D

TEXT 2
Eren les onze del matí, jo estava al llit esperant que passessin les hores per poder anar amb la meva amiga a un concert que se celebrava al centre del poble a les quatre de la tarda. En el moment menys esperat vaig escoltar que algú picava a la porta. Vaig aixecar-me i vaig anar corrents a obrir-la, era la Lara que anava fent la viu-viu, em va dir que tenia dos notícies, una freda i l’altra de calenta, va començar a explicar-me amb tots els ets i uts que ja li havien donat les entrades pel concert i com s’ho va fer per aconseguir-les. Jo vaig fugir d’estudi i vaig demanar-li la meva entrada per donar-li un cop d’ull, hi posava que el concert durava tres hores! Hi havia una foto d’un escenari preciós ple de gom a gom i, una vegada que m’havia fet il·lusions, la Lara, va posar fil a l'agulla i em va dir la notícia dolenta. Va començar a parlar que havia vist a la televisió l’home del temps, que anunciava pluges a la nostra ciutat. Llavors la cosa anava a mal borràs. A tort i a dret vaig preguntar-li si n’estava segura del que havia sentit. Va afirmar-ho amb el rostre molt decepcionat, i en aquell moment, tenia por de perdre bous i esquelles, no m’ho podia creure, estava tot molt preparat, i quan la meva mare se n’adonés, no em deixaria sortir de casa. Estàvem pensant en una solució, però ja era demanar la lluna en un cove. Vam fer un ciri trencat mentre passaven els minuts... Quan ja eren les dues, va començar a ploure, vam seure a la taula a dinar. Estàvem que trèiem foc pels queixals i vam pensar: ‘‘si fem figa... hem begut oli’’, era l’única oportunitat que tindríem per veure als nostres cantants preferits, i tan a prop de casa...! Aleshores, va aparèixer la meva mare per la porta, primer vam fer els ulls grossos però vam haver de comunicar-li aquests fets. Llavors, va dir que no hi hauria cap problema, que segur que ajornarien el concert per un altre dia i que no feia falta que agaféssim el paraigües perquè ens portaria amb el cotxe al centre comercial per anar a comprar roba. Vam arribar a misses dites i la Lara es va quedar a dormir a casa meva.

Marta Aragón Martín 2D

TEXT 3
Cada dia que passava, anava a mal borràs. Les coses no em sortien bé, feia sortir de polleguera a les meves amigues i a la meva família, llavors jo fugia d’estudi ràpidament. El meu germà gran pagava els plats trencats per culpa meva i s’empipava amb mi. I, jo fugia cames ajudeu-me. Un dia vaig anar de passeig per tranquil·litzar-me una mica. Vaig anar a un centre comercial, per distreure’m, però, estava ple de gom a gom.
A poc a poc m’anava adonant que no tot eren flors i violes, sinó que anava aprenent el pa que s’hi dóna a la vida.
Li vaig demanar a la meva mare diners, però, ella no em va fer ni cas. Em va dir que aconseguir diners era bufar i fer ampolles, i que jo era dura de clepsa. La meva mare em va explicar dos coses importants a la vida. M’ho va explicar d’una manera que jo vaig entendre una de freda i una de calenta.
Cada cop la meva mare i jo ens portàvem més bé, ja no treia foc pels queixals com abans.
La meva mare fins ara es posava una pedra al fetge, perquè jo li feia el gara-gara i li feia la guitza sovint.
A l’explicar-me les dos coses importants de la vida, jo havia après la lliçó i anava fent la viu-viu. Ara tant ella com jo érem felices i ens explicàvem les coses que ens passaven.

Anna Jiménez Yagüe 2n D

Text 4
La meva mare anava a mal borràs amb la feina, el meu germà feia les coses a tort i dret, el meu pare feia quatre dies que se’n havia anat de viatge per treball.

Jo ho passava una mica malament, perquè el meu germà em feia sortir de polleguera, per qualsevol cosa que digués o fes, i quan preguntava alguna cosa a ma mare fugia d’estudis volent dissimular que ho passava malament per l’absència del meu pare. De vegades per culpa del meu germà pagava els plats trencats i havia de sortir cames ajudeu-me.

Per destacar als estudis solia anar a la biblioteca que acostumava a estar plena de gom a gom, aquell dia no hi havia el llibre que volia, i me’n vaig anar traient foc pels queixals. Quan tornava a casa feia els ulls grossos per no haver-me de fixar gaire amb l’ambient.

L’endemà vaig fer misses dites a l’institut, i vaig anar a recuperar la classe perduda a l’hora del pati. Quan recuperava la classe al costat tenia un noi que em feia la garagara, perquè li donés la solució dels exercicis.

Quan tornava a casa vaig parlar amb el meu pare per telèfon, fins que no vaig tenir res més a dir-li. A l’entrar a casa ma mare em va dir una cosa freda i una de calenta. La meva mare demanava la lluna al cove, si pretenia que el pare tornés aviat. Aquell mateix dia una amiga em va trucar i em va dir que continuava donant-li voltes al tema que havíem parlat a classe i jo li vaig respondre que no hi havia més cera de la que crema, i que el professor ens donaria la resposta a la classe següent.

Al dia següent, tot va ser flors i violes per a tothom, inclús per ma mare, i el millor de tot és que el meu pare havia tornat a casa una setmana abans del que tenia previst, perquè va acabar els negocis aviat, i com que no tenia res més a fer va decidir tornar a casa i passar aquest dies amb família.

A la nit em van trucar la Paula i la Clàudia per explicar-me amb tots els ets i uts la boda de la seva cosina, que, al final, segons elles, havia estat un complet desastre.

Elia Romero Salón 2n D