dimarts, 26 de febrer de 2008

Josep Palau i Fabre


Josep Palau i Fabre, a mort el 23 de febrer a Barcelona, on va néixer el 21 d'abril de 1917, era narrador, dramaturg, assagista, traductor i una de les principals figures en el desenvolupament de la literatura catalana de postguerra, arran de la fundació, el 1944, de la revista 'Poesia' i de l'editorial La Sirena.

Era també un dels màxims especialistes del món sobre la vida i obra de Pablo Picasso, artista a qui va conèixer durant la seva estada de 15 anys a París (França), i sobre el qual va escriure 20 títols, sobretot d'assaig, que es van traduir a una desena de llengües.

Després de cursar estudis de Filosofia a la Universitat de Barcelona (UB), el 1945 va obtenir una beca del Govern francès per estudiar un any a París, on va viure 15 anys. Allà va acabar la seva obra poètica 'Poemes de l'Alquimista' (1936-1950) i va començar a escriure obres de teatre, com 'La Caverna' i el cicle 'Teatre de Don Joan'.

Precisament, l'11 de febrer es va presentar a la Fundació Palau i Fabre de Caldes d'Estrac (Maresme) la representació teatral del seu text 'Don Juan. Príncep de les Tenebres', fins al 23 de març al Teatro Español, sota la direcció d'Hermann Bonnín. Tot i que estava previst, Palau i Fabre no va assistir a la presentació perquè va ingressar aquest mateix dia a l'Hospital de la Vall d'Hebron.

En 1952, tota la seva obra poètica --'Balades amarguis' (1942), 'L'aprenent de poeta' (1943), 'Càncer' (1945) i 'Imitació de Rosselló-Pòrcel' (1945)-- es va publicar per primera vegada i de manera clandestina en el volum 'Poemes de l'Alquimista', del qual es van fer 11 edicions i traduccions a l'anglès, suec, versió bilingüe castellà-català i braille.