VA DE FRASES FETES

Els alumnes de segon ens tornen a fer gaudir amb un reguitzell de redaccions farcides de les més diverses frases fetes. Bona lectura!

TEXT 1
Hi havien dues vegades un home que feia sortir de polleguera tothom. Quan estava dins d’un tren ple de gom a gom es feia pas entre la gent donant cops a tort i a dret i la gent no li podia dir res perquè era l’alcalde de la ciutat i era ell qui remenava les cireres. La gent treia foc pels queixals perquè l’acabaven d’escollir com a alcalde durant quatre anys. Un dia van decidir fer una manifestació i enviar-li un escrit explicant-li amb tots els ets i uts el mal tràngol que els estava fent passar. L’alcalde però, fugia d’estudi, els va dir que qui gosés queixar-se d’ell hauria begut oli. La gent, com que tenia por de perdre bous i esquelles, van fer la viu-viu, com si no hagués passat res. Però hi va haver un grup que no es va donar per vençut. Aquest grup, encapçalat per Amino Emtreusdepo Lleguera que era qui tallava el bacallà, va decidir pagar amb la mateixa moneda el que els havia fet l’alcalde. Dit d’una altra manera, fer-li pagar els plats trencats. Li van fer de tots colors, li van rebentar les canonades de l’aigua i del gas, li van tirar bombes fètides mentre estava passejant, etc. Al final l’alcalde va fugir cames ajudeu-me de la ciutat i els seus habitants van fer una festa per aquesta alegria.

Oriol Ortiz Vidal 2n D

TEXT 2
Eren les onze del matí, jo estava al llit esperant que passessin les hores per poder anar amb la meva amiga a un concert que se celebrava al centre del poble a les quatre de la tarda. En el moment menys esperat vaig escoltar que algú picava a la porta. Vaig aixecar-me i vaig anar corrents a obrir-la, era la Lara que anava fent la viu-viu, em va dir que tenia dos notícies, una freda i l’altra de calenta, va començar a explicar-me amb tots els ets i uts que ja li havien donat les entrades pel concert i com s’ho va fer per aconseguir-les. Jo vaig fugir d’estudi i vaig demanar-li la meva entrada per donar-li un cop d’ull, hi posava que el concert durava tres hores! Hi havia una foto d’un escenari preciós ple de gom a gom i, una vegada que m’havia fet il·lusions, la Lara, va posar fil a l'agulla i em va dir la notícia dolenta. Va començar a parlar que havia vist a la televisió l’home del temps, que anunciava pluges a la nostra ciutat. Llavors la cosa anava a mal borràs. A tort i a dret vaig preguntar-li si n’estava segura del que havia sentit. Va afirmar-ho amb el rostre molt decepcionat, i en aquell moment, tenia por de perdre bous i esquelles, no m’ho podia creure, estava tot molt preparat, i quan la meva mare se n’adonés, no em deixaria sortir de casa. Estàvem pensant en una solució, però ja era demanar la lluna en un cove. Vam fer un ciri trencat mentre passaven els minuts... Quan ja eren les dues, va començar a ploure, vam seure a la taula a dinar. Estàvem que trèiem foc pels queixals i vam pensar: ‘‘si fem figa... hem begut oli’’, era l’única oportunitat que tindríem per veure als nostres cantants preferits, i tan a prop de casa...! Aleshores, va aparèixer la meva mare per la porta, primer vam fer els ulls grossos però vam haver de comunicar-li aquests fets. Llavors, va dir que no hi hauria cap problema, que segur que ajornarien el concert per un altre dia i que no feia falta que agaféssim el paraigües perquè ens portaria amb el cotxe al centre comercial per anar a comprar roba. Vam arribar a misses dites i la Lara es va quedar a dormir a casa meva.

Marta Aragón Martín 2D

TEXT 3
Cada dia que passava, anava a mal borràs. Les coses no em sortien bé, feia sortir de polleguera a les meves amigues i a la meva família, llavors jo fugia d’estudi ràpidament. El meu germà gran pagava els plats trencats per culpa meva i s’empipava amb mi. I, jo fugia cames ajudeu-me. Un dia vaig anar de passeig per tranquil·litzar-me una mica. Vaig anar a un centre comercial, per distreure’m, però, estava ple de gom a gom.
A poc a poc m’anava adonant que no tot eren flors i violes, sinó que anava aprenent el pa que s’hi dóna a la vida.
Li vaig demanar a la meva mare diners, però, ella no em va fer ni cas. Em va dir que aconseguir diners era bufar i fer ampolles, i que jo era dura de clepsa. La meva mare em va explicar dos coses importants a la vida. M’ho va explicar d’una manera que jo vaig entendre una de freda i una de calenta.
Cada cop la meva mare i jo ens portàvem més bé, ja no treia foc pels queixals com abans.
La meva mare fins ara es posava una pedra al fetge, perquè jo li feia el gara-gara i li feia la guitza sovint.
A l’explicar-me les dos coses importants de la vida, jo havia après la lliçó i anava fent la viu-viu. Ara tant ella com jo érem felices i ens explicàvem les coses que ens passaven.

Anna Jiménez Yagüe 2n D

Text 4
La meva mare anava a mal borràs amb la feina, el meu germà feia les coses a tort i dret, el meu pare feia quatre dies que se’n havia anat de viatge per treball.

Jo ho passava una mica malament, perquè el meu germà em feia sortir de polleguera, per qualsevol cosa que digués o fes, i quan preguntava alguna cosa a ma mare fugia d’estudis volent dissimular que ho passava malament per l’absència del meu pare. De vegades per culpa del meu germà pagava els plats trencats i havia de sortir cames ajudeu-me.

Per destacar als estudis solia anar a la biblioteca que acostumava a estar plena de gom a gom, aquell dia no hi havia el llibre que volia, i me’n vaig anar traient foc pels queixals. Quan tornava a casa feia els ulls grossos per no haver-me de fixar gaire amb l’ambient.

L’endemà vaig fer misses dites a l’institut, i vaig anar a recuperar la classe perduda a l’hora del pati. Quan recuperava la classe al costat tenia un noi que em feia la garagara, perquè li donés la solució dels exercicis.

Quan tornava a casa vaig parlar amb el meu pare per telèfon, fins que no vaig tenir res més a dir-li. A l’entrar a casa ma mare em va dir una cosa freda i una de calenta. La meva mare demanava la lluna al cove, si pretenia que el pare tornés aviat. Aquell mateix dia una amiga em va trucar i em va dir que continuava donant-li voltes al tema que havíem parlat a classe i jo li vaig respondre que no hi havia més cera de la que crema, i que el professor ens donaria la resposta a la classe següent.

Al dia següent, tot va ser flors i violes per a tothom, inclús per ma mare, i el millor de tot és que el meu pare havia tornat a casa una setmana abans del que tenia previst, perquè va acabar els negocis aviat, i com que no tenia res més a fer va decidir tornar a casa i passar aquest dies amb família.

A la nit em van trucar la Paula i la Clàudia per explicar-me amb tots els ets i uts la boda de la seva cosina, que, al final, segons elles, havia estat un complet desastre.

Elia Romero Salón 2n D